I yes en: Empezipiallo > Libros > EL LIBRO DE CATÓIA
Imachen de portalada d'o libro

168 Pachinas

250 g de peso

Formato de 13 x 21 cm

Año d'edizión: 2012

Coleczión: viceVersa

ISBN: 978-84-8094-407-6

EL LIBRO DE CATÓIA

Autor: Joan Bodon

Traduziu por Miguel Gimeno

PVP:15 EUR

Crompar
Leyer-ne una abanza

Sinopsis

En la Francia de entreguerras mundiales, todavía sobrevive una rara secta católica: la de aquellos que no reconocen a la Iglesia desde que el papa pactó con Napoleón un siglo atrás. El niño Catòia, llamado el empolvado, por la costumbre de empolvarse los cabellos como en el siglo XVIII, es el último descendiente de una familia occitana de refractarios. Su infancia habría podido ser la de cualquier niño de la campiña si no fuese por su abuelo, que lo preparó para que fuese el heredero de la “Pequeña iglesia” contra la voluntad de su madre.

El libro de Catòia es la novela mayor de la literatura occitana moderna, y una espléndida metáfora de las comunidades que agonizan en una marginación voluntaria.

Ha sido publicada en España por primera vez en catalán de la mano de Artur Quintana bajo el título de Catoia, l’enfarinat y ahora se presenta su traducción al castellano.

http://finestro.wordpress.com/2012/04/27/el-libro-de-catoia/


Fes sociedat a:

  • 25-05-2012 Diario de Teruel


    Catòia
     
    Fa un mes escàs que l’editorial saragossana Gara d’Edizions ha publicat Lo libre de Catòia de Joan Bodon, l’obra mestra de la novel·lística occitana contemporània, en versió castellana. És una bona, molt bona notícia, car l’escriptor occità no ho té fàcil per a fer-se conèixer fora del seu país. I això és així perquè l’occità no figura entre el reduït cànon de llengües que tot bon lector sol considerar que n’ha de llegir les noves publicacions, i que són, tret de la llengua pròpia, l’anglés sobretot, i menys l’alemany, el castellà i el francès, i a tot estirar algun títol de l’italià i de les llengües escandinaves. Entre nosaltres hi ha una clara simpatia vers el país veí, especialment en cercles aragonesistes, record potser del gran passat comú, quan la Corona d’Aragó tenia més territoris al continent que no pas a la península, els reis d’Aragó feien poesia en occità i en aquesta llengua legislaven els burgesos de Jaca. Tanmateix fins ara tot això no s’havia manifestat en la traducció d’obres occitanes. La versió castellana de Catòia podria marcar un bon començament. Gara d’Edizions projecta fer una versió aragonesa de Catòia, i si això esdevé realitat, els aragonesos podrem llegir aquesta obra en qualsevol de les nostres llengües - ja fa anys que Catòia s’ha traduït al català, i s’ha reeditat fa poc. A la novel·la s’ hi descriu la vida, al primer terç del segle passat, d’ una família de la petita pagesia de Roerga, darrer representant en aquell país de la Petita Església, una escissió del catolicisme, que mai no ha acceptat el pacte entre Napoleó i el Papat, i que es manté ferma fins al moment actual en la seua fe. L’obra ha tingut dues interpretacions prou diferents: s’hi ha vist, per un cantó, la impossibilitat de la socialització cap a la llibertat en una societat dominada pel fanatisme religiós. Mentre d’altres creuen que la resistència entossudida dels darrers representants de la Petita Església ofereix un paral·lelisme clar amb la difícil situació del occitans. La fi d’Occitània –escriu Robèrt Lafont-, que obsessiona Bodon, s’hi pot llegir en transparència.
    Artur Quintana
    Diario de Teruel.
     

    Fuen: