Estás en: Inicio > Libros > LA COMUNICACIÓ NO VERBAL A ESTREMIDA MEMÒRIA, DE JESÚS MONCADA
Imagen de portada del libro

112 Páginas

110 g de peso

Formato de 17 x 24 cm

Año de edición: julio, 2020

Colección: Ainas

ISBN: 978-84-8094-075-7

II Premi d’Investigació “Jesús Moncada” 2019

LA COMUNICACIÓ NO VERBAL A ESTREMIDA MEMÒRIA, DE JESÚS MONCADA

Autor: Laura Farré Badia

PVP:12,00 EUR

Leer un anticipo

Sinopsis

Aquesta obra caracteritza l’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria a partir dels elements de la comunicació no verbal que apareixen a la novel·la. A banda d’estudiar l’expressió lingüística de la no verbalitat a Estremida memòria, es relacionen les manifestacions lingüístiques de la comunicació no verbal amb el registre i el gènere del text i amb la caracterització dels personatges. I també es posa de manifest la manera de procedir de l’escriptor amb relació al conjunt de la seva obra: el detallisme i la minuciositat són dues característiques essencials de tota la seva producció literària.
Els estudis de comunicació no verbal es caracteritzen per la seva interdisciplinarietat: com han defensat diversos autors, el llenguatge no és l’únic sistema per mitjà del qual es pot explicar la capacitat humana de comunicar-se, ja que aquesta capacitat, malgrat que és única, es manifesta per canals i amb mitjans diversos.
La presència d’elements de no-verbalitat en un text literari demostra que la comunicació no verbal, en la literatura, com en la vida real, té un paper molt important en el conjunt d’elements que constitueixen el procés comunicatiu. Per exemple, en aquest treball es constata la importància de l’estudi del valor comunicatiu del silenci: el fet d’entendre el significat de les paraules sovint passa per fer una interpretació correcta del silenci.
Per fer l’anàlisi de les mostres de no verbalitat que hi ha a Estremida memòria, s’han tingut en compte els paràmetres següents: la referència implícita o explícita a la mostra de no verbalitat, el propòsit de la comunicació, la relació que té la mostra amb la verbalitat (acompanyament o substitució d’elements verbals, entre d’altres) i la funció de la comunicació (estilística, comunicativa, tècnica...). I s’han analitzat exemples del text relacionats amb la gesticulació (gesticulació manual, gesticulació facial, moviments de cap i moviments de tronc o extremitats), la mirada, les maneres i la postura. Com també s’han recollit exemples relacionats amb la gestió de l’espai que fan els personatges, el silenci en la interacció i elements no verbals vocals com la prosòdia i la paralingüística.

Comparte en:

  • L’ESTIL LITERARI DE JESÚS MONCADA A ESTREMIDA MEMÒRIA: ENTRE EL CATALÀ NORMATIU I LA LLENGUA DE MEQUINENSA

    Más información